dijous, 18 de juny de 2009

Aquest divendres no hi haurà reunió

Sí , heu llegit bé , aquest divendres no hi haurà reunió per tractar d’eliminar la discriminació que pateix l’Aula de Música Tradicional de Sueca, i més concretament l’Escola de Danses de la Ribera.
Recordant un poquet: anava a sol·licitar un resum de les factures presentades per totes les associacions i així poder comparar realitats , doncs les xifres que coneixia li les ha facilitat l’alcalde , tanmateix com que treballaria el tema que li reivindiquem amb els companys del partit , i si cal amb els de l’equip de govern.
El que s’argumenta des de l’ajuntament sembla una tàctica empresarial de les de tota la vida “amb mesures de pressió no m’asente ja que al Levante i Provincias has fet un comunicat dient que la vaga de fam continua” .
Encara no hi ha cap persona fent vaga de fam , i és més, sols farà vaga el president de l’associació, tal i com estava anunciat des d’un principi i sols si no s’arriba a eliminar la discriminació. És per tant un anunci de fer una acció i no (de moment) cap mesura, a no ser que amb qui s’havia de reunir (regidoria de cultura , alcaldia o companys de l’equip de govern) siguen els qui li fan la pressió.
Callats estem uns quants anys , ja que les nostres peticions fetes per escrit i verbals encara no han segut contestades , i no hem aconseguit més del que tenim i sols cal veure les proves d’on estem ( sense dia per reunir-nos i a punt de passar fam a la porta de l’ajuntament de Sueca) .

Un gran músic i poeta com Lluís Llach , fa uns quants anys ja ens encoratjava , i encara ho fa , amb aquestes paraules per seguir les nostres reivindicacions:

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.


Però com de segur , i ja han fet als mitjans de comunicació , començaran a dir mentides i posar-se violents , com sol fer qui no té arguments per rebatre, us diré unes paraules de Gandhi ,que vegeu per on feu unes quantes vagues de fam: “contra la violència un abraçada a la veritat”.